Hola amor meu invisible!!!
T'he escrit més cartes abans, però aquesta és la primera vegada que et
lliuro una.
Potser a estat covardia o més aviat sentit comú, que m'agrada la
idea d'escriure't totes les cartes del món. Però estic completament
segura que és impossible per raons que sabem tots dos.
Potser, et preguntaràs per què, la veritat és que, per fi tinc el valor
de fer-ho, si reps aquesta carta vol dir que ja t'he confessat a cara els meus sentiments.
D'un temps que sento això, tot va començar fa molt de temps com una simple amistat,
t'ho puc assegurar, però de cop em vaig adonar que t'anava estimant dia a dia
una mica més i ja no com un amic, sinó com alguna cosa més ...
Quan em
vaig adonar era massa tard per retrocedir, ja estava enamorada de tu i el cor em bategava a mil cada vegada que et sentia al meu costat.
Em vaig adonar un dia, quan et vaig
mirar als ulls i em vaig adonar que em quedava atenta a les teves paraules, a la teva veu, a cada
moviment teu, que estava cada vegada més captivada per tu i amb claredat vaig
poder notar el que feia molt i molt de temps que no sentia, papellones a la panxa, i vaig entendre el que abans no podia veure ... quan bonic, tendre i agradable ets
... jo ho sabia feia temps, més fins ara no m'havia adonat i no l'havia entès...
Sento, que et tinc tan a prop, però tan lluny al mateix temps, és un
martiri veure't cada dia, caminar al teu costat i quan et veig partir, t'estranyo des del primer moment que t'allunyes
de mi, sense tu, sento com si el món fos més trist i gris ...
Hi ha vegades que em sento trist i plena de desesperació, però, ets tu
qui em torna l'alegria, amb el petó que no se sent i l'abraçada que en veritat
no es dóna, amb la tendra somriure que adorna el teu mirar ...
Recordo que, quan vaig comprendre el que em passava, vaig sentir com si un llampec recorregués el meu cos i l'omplís d'emoció (les papellones a la panxa..mai havia cregut que fossin reals) i alhora d'una profunda
tristesa, cosa que fa tant temps no sentia....
Sabia que els meus sentiments no estaven bé, et juro que vaig intentar
lluitar contra ells, però no vaig poder, em van vèncer i en lloc de
desaparèixer, créixien cada dia una mica més ...
Doncs, cada dia sense adonarte'n, eres més
tendre, més sincer amb mi, vas saber ser el millor dels amics i sense voler, em
vas conquistar.
Tu no ho sabies i crec que aquesta mai va ser la teva
intenció ...
No vull que et sentis malament ni molt menys, però vull dir-te que
cadascuna de les meves poesies, cadascuna de les meves llàgrimes i cadascun
dels meus desvetllaments plens de por, eren per tu ...
¿Por de què?, Potser vulguis saber ... Tenia tanta por a perdre't si
et deia la meva veritat, por de que ja res fós igual, por del que pogués passar
... ara ja no penso en això, ja que, per tu el meu destí he de desafiar i que
passi el que hagi de passar ...
Vull que sàpigues que estàs en els meus somnis, ets la més dolça de
les meves fantasies, ets tu qui em fa respirar ... crec que ets una
meravellosa persona, ets tan especial, com ningú que
hagi conegut abans, ets tan tímid, tan sensible, tan encantador, fas que cada dia per a mi
sigui diferent i en cada un d'ells necessito veure't, encara que no pugui
tenir-te ... m'he resignat tant, saps, mai vaig esperar res i no espero res
tampoc ara ... L'única cosa que busco amb això és un alleujament per a mi
...
Només volia que sabessis el que sento per tu, ja que, no podia seguir
així, la meva boca callava, però la meva ànima cada vegada que et veia t'ho
cridava....
És, com, si fos la primera vegada que escoltés la teva veu portant
temps mirant-te. Sento que ets massa per als meus sentits i penso que jo sóc tan
poc per als teus. Veure't és com una gran felicitat que et recorda a una gran
tristesa.
Encara hi ha alguna cosa que no t'he dit, la veritat, la meva més gran
veritat ara, és que crec que t'estimo Pensant mai fallar-te i agradar-te és
l'única cosa que jo vull. Vull també mirades i somriures.
Jo crec que tot va estar malament des del principi, és que veure't tan
maco no és bo per a la meva salut, ni que una cançó que mai ha estat entre
nosaltres vulgui que me la dediquis, ni que somiï en tenir moltes fotos com la
que ens prenem fent bromes en les nostres sortides, ni arribar al punt de
desitjar ser ella per estar amb tu.
Fas que el meu sentit comú desaparegui. Tant de bo les coses fossin
com en els meus somnis, com en els meus llibres. M'he enamorat de tu per qui
ets, per la bellesa del teu interior, per tot allò que només els meus ulls
poden veure ...
Fa temps, vaig escriure com jo et veig....
"El meu amor impossible és alt. La seva pell és la més suau, si t'atreveixes a tocar-la ...
Els seus ulls,són petits,foscos i brillants, tan bonics que desitjes la
seva mirada. Aquesta mirada tan tendra, tan dominant, aquesta mirada
somiadora, captivadora ... de la qual ja no pots escapar ...
El seu nas perfectament adorna el centre del seu rostre i aguanten unes ulleres sense montura que et donen un aire especial.
La seva boca, tan
perfecta, petita i deliciosa que només provoca una cosa ...
Els seus petons han de ser exquisits, tan dolços, tan apassionats
i plens d'un amor que jo he desitjat, voldria perdre l'alè als llavis ...
De somriure tan encisador, que et donen ganes de petonejar-lo.
Cada un dels seus trets són, com d'un mag que el meu cor ha encisat
i enamorat.
Les seves mans són fines .Els seus braços són forts, com desitjo estar entre ells i perdre la respiració en una
abraçada.
El meu amor impossible és tan dolç que és gairebé impossible ignorar-lo i
no caure rendida als seus braços.
Però no és molt alegre, té un posat trist com ningú que hagi conegut. Es melangiós. I tendre, molt tendre com un ós de pelfa, així és el meu amor... és gairebé impossible no somriure al pensar en ell.
Tot ell és meravellós tant per fora com a dins ...
Tot ell és el meu
deliri, ja no em puc contenir ...
L' estimaré com és i res en ell canviaré ..."
Vaig intentar trobar en và la manera d'oblidar-te moltes vegades i
no sé perquè encara ho intento, si, m'ha quedat clar que això no és gens fàcil
... i menys amb aquest sentiment ...i jo sense tu sóc tan fràgil ...
No crec que tot el que sento i
porto dins del meu cor pogués expressar-se en una sola carta, hauria d'escriure
pàgines i més pàgines iaquesta carta ja és prou llarga ...
T'estimo massa, ara ho poso tot en les teves mans, només volia que ho
sabessis i que aquest amor,tot i que em fa sentir feliç, també es
molt dolorós, però creu-me que mai em penediré d'haver-me enamorat de tu ... ja
que ha estat una de les millors coses que m'han passat a la vida ...
T'estimo, sempre t'estimaré i encara que no em corresponguis, per
sempre aquí estaré ...
T'estimo ...amor invisible o potser impossible???
