diumenge, 18 de novembre del 2012

Solo espero que mi tristeza tenga un final...

 
" .....Sabes lo que te digo, que ahora mismo me das la mano y salimos los dos de este cuarto lleno de recuerdos.
.......vamos a cerrar para siempre esa caja llena de cristales que te hieren el alma.
 ......y de dar la bienvenida a tu vida.

......Y volver a vivir, mirando pa'ti, volver a sentirte to' guapa hacer lo que quieras, entrar o salir sin nadie pegado a tu espalda.
......Que ya se acabo, el vivir para nadie que nadie merece tus lagrimas. "

El Arrebato


Como cerrar para siempre esa caja de cristales que tienes en el alma?
Nada merece tus lagrimas, escapa de tus lamentos y da la bienvenida a tu vida...es muy fácil decirlo pero como se hace???
Como dejar atrás un pasado y una  familia?
Como empezar de nuevo?
La ira y el desamor van cubriendo mi corazón poco a poco y no se que hacer...supongo que todo acaba cayendo por su propio peso...solo me queda esperar.

Ira por su desconfianza, supongo que es normal porque yo no cuento con él y se da cuenta.
Desamor porque ya no siento lo que el quiere que sienta y me duele pero es así. Nadie manda sobre el corazón.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Aquestes maleides papelllones !!!



Perquè m’ha de passar aquestes coses a mi???
Perquè tinc papellones al cap que donen voltes i voltes des de fa temps al mateix tema????
Maleïdes papellones, que potser, sempre heu sabut que no estava vivint el que jo volia sinó el que m’han fet viure els altres? No vaig tenir moltes opcions, eren altres temps, idees antiquades que t’obliguen a voler viure el que realment tu no desitjes. I quan et dones compte de tot, ja esta fet i no saps com tirar enrera.
Sòc valenta , per intentar mantenir una relació en la que no em sento feliç??  O covarda, per no voler fer mal a ningú dels que m’envolten?

Les maleides papellones a la panxa són les culpables!
No ajuden gaire a pensar amb claredat i els meus pensament volen en la direcció del vent, lluny, molt lluny.... cap al teu balcó!
Perquè potser només es una il·lusió per tal de no sentir les papellones del cap o perquè realment us sento ballant i ballant sense parar!
Jo no pensava que mai tornaria a sentir aquesta sensació tan agradable, que et pessiga la panxa i et fa sospirar al sentir la teva mirada, escoltar la teva veu cada matí o el suau frec dels teu braç amb el meu quan caminem de costat...
M’agradaria saber qui de les dues guanyarà les papellones “sensates” del cap o les maravelloses “ballarines” de la panxa?  Et temps dirà, mentres seré feliç sentint novament les sensacions que crèia oblidades.