Perquè m’ha de passar aquestes coses a mi???
Perquè tinc papellones al cap que donen voltes i
voltes des de fa temps al mateix tema????
Maleïdes papellones, que potser, sempre heu sabut
que no estava vivint el que jo volia sinó el que m’han fet viure els altres? No
vaig tenir moltes opcions, eren altres temps, idees antiquades que t’obliguen a
voler viure el que realment tu no desitjes. I quan et dones compte de tot, ja
esta fet i no saps com tirar enrera.
Sòc valenta , per intentar mantenir una relació en
la que no em sento feliç?? O covarda,
per no voler fer mal a ningú dels que m’envolten?
Les maleides papellones a la panxa són les culpables!
No ajuden gaire a pensar amb claredat i els meus
pensament volen en la direcció del vent, lluny, molt lluny.... cap al teu balcó!
Perquè potser només es una il·lusió per tal de no
sentir les papellones del cap o perquè realment us sento ballant i ballant
sense parar!
Jo no pensava que mai tornaria a sentir aquesta
sensació tan agradable, que et pessiga la panxa i et fa sospirar al sentir la
teva mirada, escoltar la teva veu cada matí o el suau frec dels teu braç amb el
meu quan caminem de costat...
M’agradaria saber qui de les dues guanyarà les
papellones “sensates” del cap o les maravelloses “ballarines” de la panxa? Et temps dirà, mentres seré feliç sentint
novament les sensacions que crèia oblidades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada