Tot just neix un nou dia , els meus ulls encara romanen tancats..
No, no els vull obrir, vull continuar somiant en la foscor.
El
meu primer pensament vola i es perd en el primer raig de llum de l'alba...i en aquest
moment, encara et sommio, encara et sento tot i que no estàs amb mi, tot
i que estas lluny de mi, tot i que no em pertanys.
El
meu cor s’encongueix, perquè sap, que mai tindrà la força de confesar-te el que
sent per tu, però, alhora, batega pensant en que no trigarà gaire en sentir-te
a prop de nou.
Els
meus ulls, humits de les emocions dels somnis d'una llarga nit, en els quals,
tu ets l'estel que els il·lumina... s'allunyen volant entre els núvols...
Buscant-te en la distància, a l'altre costat de la ciutat, que tot just
comença a despertar de la seva letargia.
Tu,
alhora, despertas del teu llarg somni, t'acostes a la finestra, en aquell
instant en que els nostres pensaments es creuen i sospiren junts entre el
primer raig de sol del nou dia.
Tu,
sense saber que vius en els meus somnis, que ets la força que em fa viure en
aquell punt de la incosciència, en la qual, els meus somnis són la realitat més
preuada.
I com
cada matí penso.... "Avui serà el día más
maravellós de la meva vida perquè et tornaré a veure" Necessito tant poc
per ser feliç...
Més tard, quan encara no ha acabat d'aclarir el dia,
m'afanyo caminan pels carrers encara adormits de la ciutat, sé, que aquell será
el millor moment del dia, el més feliç.. el moment en que et tornaré a veure...
i de cop et veig, llunyà, girant la cantonada amb el teu pas ràpid, sumit en
els teus pensament .
El cor em comença a bategar descontrolat, els colors
em pujen a la cara tot i la fred.
M'acosto a tu lentament, amb un somriure tímid , assaborint
el moment, però, quan les nostres mirades es troben, veig que, aquells ulls que em tenen el cor
robat, estàn apagats i tristos...que ploren en silenci...
I me n'adono que "avui no es el teu millor dia".
I me n'adono que "avui no es el teu millor dia".
I parlem,
de coses sense importància, mentre les papellones de la panxa no paren de ballar.
Em
moro per saber, que o qui, pot fer-te sentir així.
Em
moro per acaronar els teus cabells , per besar aquests llavis tristos, per
abraçar-te..
Et dic,
que sóc aquí, al teu costat per el que necessitis, que mai et fallaré...
Et dic,
que pots comptar amb mi sempre que vulguis...
Però
realment, em moro per dir-te que et necessito, que vull fer-te feliç, que ets
el meu millor despertar, l'amo del meus somnis ...
I de
cop, torno a la realitat i ja no estem sols, la ciutat ja ha començat un nou dia i
tots els meus desitjos s'han tornat a amagar en un racó del meu cor, esperant que
arribi un altra dia i amb ell, una nova il·lusió per dir-te el que sento.
Encara
que, en el fons del meu cor, sé, que mai m’atreviré... que continuaré somiant amb el moment perfecte! ♥