Continuaré somiant ..... ♥ ♥

Tot just neix un nou dia , els meus ulls encara romanen tancats.. 
No, no els vull obrir, vull continuar somiant en la foscor.

El meu primer pensament vola i es perd en el primer raig de llum de l'alba...i en aquest moment,  encara et sommio, encara et sento tot i que no estàs amb mi, tot i que estas lluny de mi, tot i que no em pertanys.

El meu cor s’encongueix, perquè sap, que mai tindrà la força de confesar-te el que sent per tu, però, alhora, batega pensant en que no trigarà gaire en sentir-te a prop de nou.

Els peus m'arrosseguen fins a la finestra, el dia tot just s'enlaira.  Encara és fosc.

Els meus ulls, humits de les emocions dels somnis d'una llarga nit, en els quals, tu ets l'estel que els il·lumina... s'allunyen volant entre els núvols... Buscant-te en la distància,  a l'altre costat de la ciutat, que tot just comença a despertar de la seva  letargia.

Tu, alhora, despertas del teu llarg somni, t'acostes a la finestra, en aquell instant en que els nostres pensaments es creuen i sospiren junts entre el primer raig de sol del nou dia.

Tu, sense saber que vius en els meus somnis, que ets la força que em fa viure en aquell punt de la incosciència, en la qual, els meus somnis són la realitat més preuada.

I com cada matí penso.... "Avui serà el día más maravellós de la meva vida perquè et tornaré a veure" Necessito tant poc per ser feliç...

Més tard, quan encara no ha acabat d'aclarir el dia, m'afanyo caminan pels carrers encara adormits de la ciutat, sé, que aquell será el millor moment del dia, el més feliç.. el moment en que et tornaré a veure... i de cop et veig, llunyà, girant la cantonada amb el teu pas ràpid, sumit en els teus pensament .

El cor em comença a bategar descontrolat, els colors em pujen a la cara tot i la fred. 

M'acosto a tu lentament, amb un somriure tímid , assaborint el moment, però, quan les nostres mirades es troben,  veig que, aquells ulls que em tenen el cor robat, estàn apagats i tristos...que ploren en silenci... 
I me n'adono que "avui no es el teu millor dia".

I parlem, de coses sense importància, mentre les papellones de la panxa no paren de ballar.

Em moro per saber, que o qui, pot fer-te sentir així.

Em moro per acaronar els teus cabells , per besar aquests llavis tristos, per abraçar-te..

Et dic, que sóc aquí, al teu costat per el que necessitis, que mai et fallaré...

Et dic, que pots comptar amb mi sempre que vulguis... 

Però realment, em moro per dir-te que et necessito, que vull fer-te feliç, que ets el meu millor despertar, l'amo del meus somnis ...

I de cop, torno a la realitat i ja no estem sols, la ciutat ja ha començat un nou dia i tots els meus desitjos s'han tornat a amagar en un racó del meu cor, esperant que arribi un altra dia i amb ell, una nova  il·lusió per dir-te el que sento.

Encara que, en el fons del meu cor, sé, que mai m’atreviré... que continuaré somiant amb el moment perfecte! ♥