dissabte, 28 de desembre del 2013

Alli ... frente al mar


Allí está esa niña, sentada frente al mar esperando encontrar aquello con lo que sueña, con lo desconocido, con lo que anhela .... el amor perdido.
Alli esta esa niña, esperando reencontrarse consigo misma, preguntandose ¿porque ella? ¿para que soñar? porqué seguir enfadandose una y otra vez con quien no logra entender el valor de la vida? porqué pelear contra aquellos viejos fantasmas que tanto la atormentan? porqué luchar por lo que nunca va a lograr cambiar..?.. 


Quizá, esa niña, llegué a entender hoy que la vida es asi y que hay cosas que nunca cambian , que son como son sin más, hay personas que son asi , y solo es cuestion de aceptarlas o olvidarlas, dejar que el tiempo pase y lo cure todo!
Esta niña esta frente al mar, despidiendose de su pasado, diciendole hasta siempre, pero nunca adios....
Porqué decir adios es olvidar, es borrar una parte de su historia, es sentirse derrotada.y eso a ella no le gusta.
Y alli está, aun esa niña frente al mar, llena de sueños y de vida , con ganas de hacer realidad sus sueños, aunque ahora sabe que no es fácil, el mundo no es color de rosa , sabe que caera mil veces pero también sabe que se levantara mil más.
Y, si, el camino es duro, hoy sabe que su amor se fue y no regresará  aunque igual que ella lo espera frente al mar quizás el la espera a ella en algun lugar mejor para que juntos vuelvan a soñar, a reir , a llorar ,ella sabe que llegara el dia en que los dos se vuelvan a abrazar....
Alli esta esa niña frente al mar , esperando lo que tenga que llegar,  tratando de decifrar lo indecifrable , trata de enterder este sueño en el que tan perdida está. 

Alli estóy sentada frente al mar .... 
soy esa niña que intenta espantar esos viejos fantasmas, 
esa desagradable sensacion de soledad, 
soy esa niña que sueña con seguir su camino de la mano de esa paz que le infunde el mar....

@ Lisa

 






dilluns, 23 de desembre del 2013

"Et regalo un dia especial...."

Tot comença 4 dies abans de Nadal, quan un desconegut passa a ser una mica mes que aixo
Hores de conversa en les que cada vegada tenim més feeling, ens anem coneixent amb paraules, 

mirades captades per una camera ens treuen un somriure, 
una veu sense to que acarona unes ànimes solitàries en la distància
I em proposes un regal:
"Et regalo un día especial,  24 hores amb mi"
I jo acepto emocionada
No ens hem vist mai però sento com si et conegués.
Mai ningu m'ha regalat una cosa semblant
Mai ningu m'ha fet sentir tan especial com per regalar-me el seu temps

Mai ningú fins ara ha pensat que jo mereixia un regal així.
M'emociono al pas de les hores, no podem parlar de com serà allò, que direm o que farem quan ens veiem per primer cop. Tot ho deixem en mans del destí, improvisarem....!
No parlem de sentiments sinó de sensacions
Papellones a la panxa?
El cor bategant a mil?
Que sents tu?
Que sento jo?
Una i mil sensacions de plaenter nerviosisme
T'espero a l'andana , el temps passa tant lent que sento el sorroll de l'agulla del rellotge al correr els minuts.
Vull veure't i el tren s'acosta lent com si no volgues arribar mai
Tu m'has vist i somrius
Jo encara tremolo quan et veig avançar cap a mi amb un somriure
El primer impuls es fer-te un petó als llavis tot i que no m'atreveixo, es molt agosarat!
Però si, m'atreveixo i ho faig! 
I veig com els teus ulls sospiran, t'agrada agradar-me! Tu també tenies por
Caminem de costat, sense ni tocar-nos fins a un bar.
Aquest primer café determinarà el dia!
Ens sentim a gust junts perquè no avançar una mica més?
Anem a deixar la motxila a l'hotel i sense donar-me temps a pensar ja em tens agafada per la cintura, t'has llençat i em fas l'amor per primera vegada sense deixar-me ni respirar, maravellós!
Fem el ronso durant una bona estona fins que la gana apreta i decidim sortir a fer un mos.
Menjem, caminem i et tornes entremaliat entre els carrerons vells de la ciutat, envoltats en ombres juguem a sentir-nos adolescents
Quan estem cansats, que millor que refugiar-nos en un lloc que per tu es ideal, Springsteen i la seva música no paren de sonar de fons en el local.
Bona estona en bona companyia, no cal parlar la música ens distreu!
Cau la nit i et torno a sentir al meu costat, em tornes a fer l'amor tan suau però tan salvatge que el meu cos s'estremeix fins l'infinit! Que la meva ment es perd entre les estrelles!
Tot te un final i amb la claror del dia el meu cor s'encogeix pensant que no em queden més que unes poques hores per que s'acabi el temps, el meu regal desapareix com la carrossa de la Ventafocs!
Els últims cafés acompanyen les últimes converses, el temps s'esgota!
No vull deixar-te marxar....però se que es inevitable!
M'has concedit un desitg i l'he gaudit al màxim!
Impossible no fer-ho al teu costat, ets la persona més dolça i respectuosa que he conegut mai i alhora ets un nen entremaliat que gaudeix fent feliç als altres!
T'estimo, des de avui t'has install·lat en un raconet del meu cor i em serà impossible oblidar mai que un dia un cavaller desconegut em va fer el millor regal que una princesa pot desitjar....
El seu temps sense limits, el seu cor en un petó de desconegut!

@ Rose











dijous, 5 de desembre del 2013

Eso es vivir....



Reírte hasta que te duela. Enamorarse. Una ducha caliente. 
Oír las risas de tus hijos. Un mensaje. Escuchar la lluvia caer.  
Un café caliente. Una llamada. Un viaje en coche. Caminar.
Tener un sueño bonito. Conseguir un desafío.Ver amanecer.
Conocer gente maravillosa en el Camino de Santiago. Cantar. 
Tomar de la mano a alguien que quieres. Hacer un regalo.
Encontrarte por la calle con un viejo amigo. Salir a bailar.
Despertar y ver que aún te quedan horas para dormir. 

Nadie delante de ti en la cola del supermercado. 
Tumbarse al sol.   Llorar
Escuchar de manera casual a alguien decir algo bonito sobre ti.  
Pasear por la orilla del mar. Mirar las estrellas. Suspirar de amor.   
Bailar bajo la lluvia. Cenar con tus amigas. Abrazar.



Eso, eso y mucho más, es vivir....

La felicidad no es hacer lo que uno quiere 
sino querer lo que uno hace!