Hores de conversa en les que cada vegada tenim més feeling, ens anem coneixent amb paraules,
mirades captades per una camera ens treuen un somriure,
una veu sense to que acarona unes ànimes solitàries en la distància
I em proposes un regal:
"Et regalo un día especial, 24 hores amb mi"
I jo acepto emocionada
No ens hem vist mai però sento com si et conegués.
Mai ningu m'ha regalat una cosa semblant
Mai ningu m'ha fet sentir tan especial com per regalar-me el seu temps
Mai ningú fins ara ha pensat que jo mereixia un regal així.
M'emociono al pas de les hores, no podem parlar de com serà allò, que direm o que farem quan ens veiem per primer cop. Tot ho deixem en mans del destí, improvisarem....!
No parlem de sentiments sinó de sensacions
Papellones a la panxa?
El cor bategant a mil?
Que sents tu?
Que sento jo?
Una i mil sensacions de plaenter nerviosisme
T'espero a l'andana , el temps passa tant lent que sento el sorroll de l'agulla del rellotge al correr els minuts.
Vull veure't i el tren s'acosta lent com si no volgues arribar mai
Tu m'has vist i somrius
Jo encara tremolo quan et veig avançar cap a mi amb un somriure
El primer impuls es fer-te un petó als llavis tot i que no m'atreveixo, es molt agosarat!
Però si, m'atreveixo i ho faig!
I veig com els teus ulls sospiran, t'agrada agradar-me! Tu també tenies por
Caminem de costat, sense ni tocar-nos fins a un bar.
Aquest primer café determinarà el dia!
Ens sentim a gust junts perquè no avançar una mica més?
Anem a deixar la motxila a l'hotel i sense donar-me temps a pensar ja em tens agafada per la cintura, t'has llençat i em fas l'amor per primera vegada sense deixar-me ni respirar, maravellós!
Fem el ronso durant una bona estona fins que la gana apreta i decidim sortir a fer un mos.
Menjem, caminem i et tornes entremaliat entre els carrerons vells de la ciutat, envoltats en ombres juguem a sentir-nos adolescents
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5O2GmQLGVKs1vP0WVGE5v4_X2Z9GyovquQdBXgV_Vf1ewOCYpWwFzEQpfzIGh2Hc110xV-MvoRKPeteNXn4_KxSrdJgp5koXtnmpJ7NP-XQjYy0eZ201UcLsZO8JBst9F38j2Y3cQwLPq/s1600/bruce.jpg)
Bona estona en bona companyia, no cal parlar la música ens distreu!
Cau la nit i et torno a sentir al meu costat, em tornes a fer l'amor tan suau però tan salvatge que el meu cos s'estremeix fins l'infinit! Que la meva ment es perd entre les estrelles!
Tot te un final i amb la claror del dia el meu cor s'encogeix pensant que no em queden més que unes poques hores per que s'acabi el temps, el meu regal desapareix com la carrossa de la Ventafocs!
Els últims cafés acompanyen les últimes converses, el temps s'esgota!
No vull deixar-te marxar....però se que es inevitable!
M'has concedit un desitg i l'he gaudit al màxim!
Impossible no fer-ho al teu costat, ets la persona més dolça i respectuosa que he conegut mai i alhora ets un nen entremaliat que gaudeix fent feliç als altres!
T'estimo, des de avui t'has install·lat en un raconet del meu cor i em serà impossible oblidar mai que un dia un cavaller desconegut em va fer el millor regal que una princesa pot desitjar....
El seu temps sense limits, el seu cor en un petó de desconegut!
@ Rose
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada