Dia gris i melangiós
núvols que omplen un cel emplomat
i envaeixen els meus pensaments
paraules atapeides que burjen per sortir
atrapades en un cor trencat
s'escapen llàgrimes, mil i una sense parar
el meu cor es trenca pensant en el passat
però la meva ment suspira per tornar a començar
vull tornar a sentir
vull viure amb tu o sense
no vull plorar mes
vull seguir endavant tot sentint noves sensacions a la meva pell
sentint les aquelles mans que recorren el meu cos sense descans
aquella boca que crema la meva pell
sentiments que exalten els sentits
i em fan embogir de passió
sentiments que esclaten en el meu cap
i recorren el meu cos
encongint el cor amb un suspir
Tot envoltada de serenitat i pau
entre uns braços plens de desitg
uns petons que es mengen les paraules tristes
una escalfor que em fa eriçar la pell
vull sentir de nou estimada...desitjada
vull sentir-me viva per un moment
sentirme teva eternament!
@ Lisa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada