Avui, més que mai

Si ara mateix apareixés un geni i em atorgués tres desitjos crec que un d'ells seria una abraçada ...  ♥
L'altre, una mirada teva...♥
I per l'últim, el que més anel·la el meu cor...un petó!♥

Avui, més que mai , necessito una abraçada teva perquè els ànims estàn están molt enfonsats i sembla que no arribo ... m'enfonso més i més en el silenci i les ombres m'envolten.. massa realitat per alimentar els meus somnis ... sense veu, sense alè.. els crits callen ... estrelles sense llum ... cançons sense ritme ... i oblit ... no em queda res... només queda el fred dins meu!


Sé que sembla estrany doncs una abraçada és la cosa més normal del món ... que es pot trobar fàcilment però jo necessito una en concret.... la teva abraçada!

Avui, més que mai necessito abraçar-me a tu i saber que tot passarà que allà estaré segura!

Avui més que mai necessito el teu somriure perquè m'anima, perquè és tendre i càlid.... perquè m'accelera el cor...
Avui, més que mai necessito aquella  mirada teva, tendra i calida,
i que s'atures el temps en aquest instant i poder quedar-me allà ... refugiada en els teus ulls durant tot el temps del món ... sense cap pressa!


Avui, més que mai necessito un petó teu, aquell que encara no he provat mai i la meva boca desitja desesperadament!

Somio amb la teva abraçada i em refugio en els teus braços forts i em torno petita dins d'ells!
Somio amb la teva mirada i sento els teus ulls profunds com es claven en els meus...
Somio amb el teu petó  i em sento el teu alè al coll... tot i no tenir-te al meu costat...

Tot i no tenir res de tot això.. jo et sento, sé que tu hi ets sense adonar-te del tot...  i això augmenta el desig de voler veure't al meu costat... ♥ 

No sé si demano molt ...  Segurament no es serà així perquè sí ... però avui necessito anar a dormir amb l'esperança de trobar-aviat .. encara que només sigui als meus somnis♥ 

Un petó i el silenci del meu cor ......

Un dia més sense fer res del que vull fer!

Et veig i em torno covard perque???

Tot el meus pensament de fa dies i dies no em serveixen de res, en el moment que et tinc a davant, torno a ser covard, no soc capaç de dir res i em limito a riure com una tonta quan em parles.

Em torno seria, nerviosa, quan la teva mirada es fixa en la meva.... Es tan dolça la teva mirada !

Fas una olor tan agradable que no me la puc treure del cap...fins i tot la sento quan penso en tu. 

Fins i tot, als meus somnis!

De vegades quan estic al teu costat , m'agradaria tant acaronar-te, tocar-te els cabells però els dits es paralitzen i no m'atreveixo, la raó em frena....

Tu.....em frenes, sembla que per un instant , te n'adones del que pasa pel meu cap i la teva mirada fuig lluny del meu costat.

Em fas pensar... la teva mirada brilla quan em parles i el cor em diu que tu no ets aliè al meu sentiment , que també et sents una mica atret.

Que tens por del que podries sentir si et fes un petó. Por del que podria passar si això fos cert. Por del que faries si això arribès a succeir.. Però saps?  jo també tinc por de tot això. 

Desprès, de cop, em mires i rius, si rius com si tot fos un joc innocent,  i aquest somriure em transporta un altre cop a dalt de tot. 

Que si t'estimo?????? Em pregunto, quan estic mirant els teus ulls.

Em desconcertas, amb les teves preguntes, amb les teves mirades amb el teu somriure, amb la teva indiferència quan t'adonès.

Es molt cert, em fas sentir moltes coses alhora, sentiments que ja no recordava des de l'adolescència, com es l'alegria al veure't, tristesa quan marxès, angoixa i felicitat a l'hora quan em dediques temps, per això i moltes altres emocions contingudes, vaig aprendre a estimar-te des de les ombres.

Tinc una cosa clara, que el temps pasa volant pel nostre costat i que ens hem d'arriscar perquè només al arriscar es pot guanyar! 

Un petó i el silenci del meu cor ......

Exprimint els sentiment...

 

No se per on començar a escriure els meus sentiment... són tant diferents, de una dia a l'altre canvien sense que jo pugui fer res per controlar-los.

Es molt difícil expressar-ho amb paraules!

La vida, dona moltes voltes, de cop un dia te n’adones  que tot el que havies sentit fins ara no era res comparat amb el que et trobes de cop davant dels teu ulls...

La meva vida passa dia rere dia sense que tingui temps a res, jo voldria ser capaç d'expressar els meus sentiments vers als altres, però ,el cor em frena per por a ferir als meus, el mal me'l faig a mi mateixa, sóc covarda, no tinc valor d'enfrontar-me a la realitat. 

Sentiment retrobats, encara que només ho se jo, doncs la por  no em deixa respirar. 

TU, més de la meitat de la nostra vida junts, tant de temps i tantes coses passades que ja no se si realment t'estimo. La teva vida avorrida, la teva obsessió per controlar i tallar-me les ales, fa que dia a dia m'allunyi de tu una mica més. Te n’adones que tu mateix fas que vulgui volar? No pots intentar retenir un ocell en una gàbia.... s’acaba morint de pena.

ELL, no sap ni sabrà mai el sentiment que desperta en mi, potser algun dia sense buscar-nos, quan potser ja m’hagi convençut que no podem compartir res mes que una amistat, ens trobarem. Ara, ho se, no es el moment. Tu ets feliç amb el que tens i jo no se realment el que vull. 

JO, continuar amb el que tinc, fins que trobi la manera d’escoltar al meu cor i realitzar els meus somnis. Crec que al final la vida acaba donant-nos tot el que li demanem, si sabem demanar-ho.

Potser algun dia tot es farà realitat però de moment tinc que continuar caminant....

 
  

Hay fantasias a las que cuesta renunciar......TU

TU, mi mayor fantasia, aunque quiera renunciar a ti no puedo.

Cada dia es más dificil, cuando te vas pienso ya esta...se acabó por fin te puedo apartar de mi mente pero de repente cuando te vuelvo a ver mi corazón se acelera, mis mariposas se vuelve locas y empiezan a revolotear sin parar en mi  barriga... porqué me pasa esto a mi?

Te conozco hace media vida y nunca me habia fijado en ti, mejor dicho, creo que ni te veia al pasar junto a mi .
De repente, un dia, sin darme cuenta te tengo delante y te veo por primera vez... me gusta tu voz, tu mirada, tus ojos me enamoran cada vez que me miras con esa ternura que hay dentro de ti.. 
Todos dicen que eres serio, de pocas palabras...  
pero yo creo que no te conocen de verdad.
En tu mirada se refleja soledad y tristeza en algunos momentos, otras reflejas una alegria sin igual.
A veces, te veo como un niño grande que necesita un abrazo de cariño. 
Otras, me das miedo y no soy capaz de ser yo, temo perder tu amistad.
Pero, en el fondo de mi corazón,  se que hay "algo" entre nosotros que es especial, a veces, me miras y siento que tu tambíen lo sientes  y es lo que me da confianza para seguir y no renunciar... quizás algun dia mi fantasia se haga realidad . 
El tiempo dirá, mientras yo seguire soñando contigo!