Exprimint els sentiment...

 

No se per on començar a escriure els meus sentiment... són tant diferents, de una dia a l'altre canvien sense que jo pugui fer res per controlar-los.

Es molt difícil expressar-ho amb paraules!

La vida, dona moltes voltes, de cop un dia te n’adones  que tot el que havies sentit fins ara no era res comparat amb el que et trobes de cop davant dels teu ulls...

La meva vida passa dia rere dia sense que tingui temps a res, jo voldria ser capaç d'expressar els meus sentiments vers als altres, però ,el cor em frena per por a ferir als meus, el mal me'l faig a mi mateixa, sóc covarda, no tinc valor d'enfrontar-me a la realitat. 

Sentiment retrobats, encara que només ho se jo, doncs la por  no em deixa respirar. 

TU, més de la meitat de la nostra vida junts, tant de temps i tantes coses passades que ja no se si realment t'estimo. La teva vida avorrida, la teva obsessió per controlar i tallar-me les ales, fa que dia a dia m'allunyi de tu una mica més. Te n’adones que tu mateix fas que vulgui volar? No pots intentar retenir un ocell en una gàbia.... s’acaba morint de pena.

ELL, no sap ni sabrà mai el sentiment que desperta en mi, potser algun dia sense buscar-nos, quan potser ja m’hagi convençut que no podem compartir res mes que una amistat, ens trobarem. Ara, ho se, no es el moment. Tu ets feliç amb el que tens i jo no se realment el que vull. 

JO, continuar amb el que tinc, fins que trobi la manera d’escoltar al meu cor i realitzar els meus somnis. Crec que al final la vida acaba donant-nos tot el que li demanem, si sabem demanar-ho.

Potser algun dia tot es farà realitat però de moment tinc que continuar caminant....