Un dia més sense fer res del que vull fer!
Et veig i em torno covard perque???
Tot el meus pensament de fa dies i dies no em serveixen
de res, en el moment que et tinc a davant, torno a ser covard, no soc capaç de
dir res i em limito a riure com una tonta quan em parles.
Em torno seria, nerviosa, quan la teva mirada es
fixa en la meva.... Es tan dolça la teva mirada !
Fas una olor tan agradable que no me la puc treure del
cap...fins i tot la sento quan penso en tu.
Fins i tot, als meus somnis!
De vegades quan estic al teu costat , m'agradaria tant
acaronar-te, tocar-te els cabells però els dits es paralitzen i no m'atreveixo,
la raó em frena....
Tu.....em frenes, sembla que per un instant , te n'adones
del que pasa pel meu cap i la teva mirada fuig lluny del meu costat.
Em fas pensar... la teva mirada brilla quan em parles i el cor em diu que tu no ets aliè
al meu sentiment , que també et sents una mica atret.
Que tens por del que
podries sentir si et fes un petó. Por del que podria passar si això fos
cert. Por del que faries si això arribès a succeir.. Però saps? jo també tinc por de tot això.
Desprès, de cop, em mires i rius, si rius com si tot
fos un joc innocent, i aquest somriure em transporta un altre cop a dalt
de tot.
Que si t'estimo?????? Em pregunto, quan estic mirant
els teus ulls.
Em desconcertas, amb les teves preguntes, amb les teves
mirades amb el teu somriure, amb la teva indiferència quan t'adonès.
Es molt cert, em fas sentir moltes coses alhora,
sentiments que ja no recordava des de l'adolescència, com es l'alegria al
veure't, tristesa quan marxès, angoixa i felicitat a l'hora quan em dediques
temps, per això i moltes altres emocions contingudes, vaig aprendre a
estimar-te des de les ombres.
Tinc una cosa clara, que el temps pasa volant pel nostre costat i que ens hem d'arriscar perquè només al arriscar es pot guanyar!
Un petó i el silenci del meu cor ......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada